de Nit de Raventós i Blanc

Nom: de Nit
Anyada: 2010
Celler: Raventós i Blanc
Origen: Penedès
Varietats: 50% Macabeu, 25% Xarel·lo, 20% Parellada
               5% Monastrell
Preu a www.ordalvi.cat: 13.80€







Em ve de gust encetar aquesta secció amb el cava que ara us presento.

Es tracta del de Nit de Raventós i Blanc. Devant de l'ampolla, abans d'encetar-la, un voldria pensar que té a les mans un cava rosat. Però no n'està del tot segur. El color de l'etiqueta ho insinua però no ho diu clar i el color del vidre no dóna pistes. Tampoc la descripció de l'etiqueta fins que el lector encuriosit topa amb la composició varietal. El trio per antonomàsia del cava no ens aporta res de nou però, ai! la monastrell! Aquí tenim la prova que el cava que tenim a les mans no és un cava qualsevol. Els entesos hauran intuit de seguida que la monastrell és una varietat de raïm negre i, per tant, potser sí que es tracta d'un cava rosat!

Quan encetem l'ampolla els dubtes no acaven d'esvaïr-se perquè aquest color... és rosat? No és daurat ni groc pàlid però tampoc és el rosat que tots coneixem. Potser sí que és rosat... però un rosa tant pàlid... color salmó molt clar, pell de ceba potser dirien alguns. I aquestes bombolles... fines, petitetes, elegants...

Superat l'impacte visual en nas tampoc deixa indiferent. Més enllà d'un delicat i cristal·lí aroma cítric, aquest cava té un aroma més complexe amb tocs de cassís i fruita fresca, fins i tot vermella. En boca el nivell no decau, ans al contrari. Un aroma que no deixa indiferent ni als detractors del cava rosat ni als amants d'aquest. Textura suau, líquid voluminós i afruitat però amb mesura, sense empalagar ni amagar l'acidesa necessària i refrescant d'un bon cava. És persistent i de llarg recorregut.

En resum, recomano a tothom que, si té l'oportunitat de trobar-lo a la seva botiga habitual, no perdi l'oportunitat de tastar-lo, segur que no defraudarà els paladars més exigents!

Boteria Torner

Si algú es pensava que les botes per criar el vi es fan amb tècniques industrials, mecanitzades i automatitzades amb tecnologia High Tech va ben errat. Almenys pel que fa a la Boteria Torner. Artesania, tradició i qualitat caracteritzen aquesta emblemàtica boteria del Penedès. 

Amb els altres membres del grup que vam realitzar el curs de Viticultura i Enologia de l'Incavi, vam organitzar una visita a la Boteria Torner. És fantàstic i emocionant tenir el privilegi de veure com uns llistons de roure frances, americà o hongarès acaben convertint-se en unes flamants botes que ben aviat estaran plenes d'aquest liquid dels déus que tant ens fa delir. 

En aquesta foto podeu veure el procés de torrat interior de la bota. És un moment clau ja que un excés de torrat perjudicarà l'aport dels aromes que la fusta dóna al vi. Com ja debeu saber, hi ha diferents graus de torrat depenent del que vulguem que aporti la fusta al vi. Un tret característic dels vins de criança de Sudàfrica és precisament que tenent un fort aroma i regust a fumat. Molt més del que aquí estem acostumants. En aquests casos la bota, més que un complement a l'envelliment natural del vi és un actor principal. Enlloc d'aportar aromes subtils de vainilla, coco, xocolata o caramel predominen aromes més potents com el fum, el torrat, el café o el tabac.

Finalment, per cortesia de la boteria, vam tenir la sort de poder tastar diferents vins. Ens aquest podiem observar com afectava la fusta en el vi en diferents graus depenent del temps de criança o de la tipologia de la fusta. Val a dir que cal ser un gran expert per detectar els matisos que aporta el roure francés a diferència del roure americà.

Santa Digna de Miguel Torrres

Nom: Santa Digna Anyada: 2011 Celler: Miguel Torres Origen: Chile, Valle Central Varietats: Cabernet Sauvignon Preu aproximat: 6.80€

Si, ja se que em direu, que no és un vi del Penedès. Teniu raó a mitjes ja que el celler elaborador si que ho és i com que aquí estem per recolzar tot allò que surti del Penedès doncs per això l'incloc. Per això i perquè és el rosat preferit de la meva dona. Calen més arguments? Doncs un altre argument podria ser que és tot un clàssic i, com tots els vins coneguts, té defensors i detractors.

Pel que fa al color parlem d'un rosat de color molt intens, de gerds podriem dir, gairebé anunciant què és el que trobarem tant pel que fa al nas com en boca, fruita fresca. Efectivament, pel que fa a l'aroma, trobem aquest olor característic de la fruita fresca on sobresurten els gerds, notes de cassís i flors. En boca predomina l'acidesa i la frescura amb un postgust dolç i agradable.

Nota: 6.5